Les set aromes del mon

Un tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d’aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat. El viatge el porta al Londres purità, l’Istanbul dels harems, l’Aràbia feliç, l’Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial. Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè. Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L’obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d’aromes. Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d’època, es condensaven en el cafè, i que a Les set aromes del món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istanbul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l’èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco. Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l’acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.